"La cançó no és en absolut un art menor. En pocs anys s’ha convertit en una cosa intel•ligent, divertida, sensible, satírica, en una paraula, interessant."
Raymond Queneau

Un dia en vaig atrevir a demanar al meu amic Joan Casas si volia traduir alguna de les cançons de Leo Ferré. Les vuit cançons que Joan Casas va traduir han estat el pal de paller i ens han servit d’estímul per construir aquest nou espectacle. Leo Ferré és un dels poetes - compositors essencials del segle XX. La seva manera d’expressar es mou creant un contrast molt especial entre la tendresa i la sensibilitat extrema, i un univers marcadament masculí. Avui, versionar i posar veu de dona a cançons com El gargall (Le crachat), Thank you Satan o La ferida (Cette blessure) em sembla un repte molt suggerent i fins i tot una mica pervers. Però el veritable repte per a nosaltres ha estat afrontar aquest repertori desde el gran respecte, l’immensa tendresa i la intensa emoció que Leo Ferré ens suggereix.