ESTER FORMOSA al BARNASANTS
"Formosa per Formosa (Ester canta Feliu)"
(Satélite K, 2006)

01. A mi de cap a peus
02. Ser lliure
03. Nanna's Lied
04. Billie Holliday
05. Amb tu, el del somriure daurat
06. Ria' ria'
07. Cançó de Solveig
08. La caricia perdida
09. Confesso
10. Aquesta nit m'entrompo
11. Bum
12. Absència
13. La casa solitària
14. Balla amb mi
15. Lili Marleen
16. A avo Tina

CRÈDITS

Veu: Ester Formosa
Direcció musical i piano: Maurici Villavecchia
Contrabaix: Horacio Fumero
Trompeta: Matthew Simon
Amb la col-laboració de: Amélia Muge i Filipe Raposo a "A avo Tina"

Grabació del directe: David Casamitjana
Disseny del sò del directe: Llibret Julià
Disseny de llums del directe: Joaquín Guirado

Vestuari Ester Formosa: Clara Formosa i Jordi Oliveras
Fotografía: Martí Fradera
Disseny gràfic: Txell Gràcia
Comunicació: Comèdia
Assistencia al management: Roser Munujos
Management Ester Formosa: Cmanagers
Producció artística: Maurici Villavecchia y Ester Formosa
Producció executiva: Pere Camps per a Festival Barnasants / Yanni Munujos per a Cmanagers

Enregistrat en directe al marc de la 14 edició del Festival Barnasants, a la sala Luz de Gas de Barcelona el 28 de febrer del 2009.
Mesclat a Villavecchia Music durant l'estiu del 2009.

Agraïments a Sílvia Comes, Toni Arch, Oscar Perales i Marc Sans, Marc Gall, Roser Pagès,
a la regidoria de cultura de l'Ajuntament d' Alella i al Festival de Poesia de Sant Cugat.

Una abraçada a Pere Camps i un record especial a Maria Sannia.

A MI DE CAP A PEUS
Letra i música: Friedrich Holänder
Traducció Feliu Formosa

A mi de cap a peus
M'han fet per a l'amor,
Aquest és el meu món
No cap altre.

Doncs què voleu que hi faci?
Si m'han fet així?
No hi ha res més al món
Que m'exalti.

Vénen els homes de tres en tres
I si s'encenen jo no hi puc fer res.

Si Déu vol tot passa prou de pressa.
Tant l'amor com les penes se'n van.
On són les llàgrimes de fa dos dies?
On són les neus d'aquells anys que han passat?

Amb els anys es fa més fàcil
El negoci de l'amor.
Quan t'abraça l'un o l'altre
El teu sentiment
Es va refredant
Sobretot si ja era prou escàs.
(Perquè ve un moment que tot s'acaba.)

I si aprens a fer bons tractes
A la fira del plaer,
Vendre amor per quatre xavos
Sempre costa prou
Pro ho aguantes tot
I per tu passen els anys també
(Perquè disset anys no sempre els tens.)

Ningú diu com les dic jo
les paraules fam i amor.
Enganxada en una nota,
trenco tot allò que puc.
Un saxo alt amb sordina
fa l'amor amb el meu crit.
Revesteixo de vellut
l'aire que s'omple de fum.
La meva veu ve de lluny
i és com una mà que et toca.
No han pogut deixar-me fora.

Ara comença el piano
mentre jo estic a l'aguait.
Un infant negre que passa
patinant pel carrer humit
fa un gest de mà i jo començo
a sostenir-me en un fil
de veu que no tindrà fi.
Em gronxen dos contrabaixos
i se m'atura a la boca
la síl·laba del plaer.
No han pogut deixar-me fora.

Si dic que algú és el meu home,
que no s'ho cregui del tot.
La mà acaricia l'aire
que ja no m'oblidarà,
i la veu sembla que es trenqui
per descobrir mil promeses
dins la gota de suor.
T'acompanyo per la sorra
vora l'aigua que va i ve
i et queda la meva veu.
No han pogut deixar-me fora.

AMB TU, EL DEL SOMRIURE DAURAT
Lletra: Else Lasker-Schüler
Músicat per Matthew Simon
Traduit per Feliu Formosa

Dins el meu cor creix un ram de roser
El seu perfum tendrament m'embriaga

Escolta com murmura el rierol
Al fons del clot de la meva barbeta

I la nit torna sempre. I la segueix
El dia enmig d'un fresc llençol de núvols

Quan a la platja una onada salta
Amb la mà ben de pressa la faig meva.

Per tal d'emmirallar-m'hi: sí, sóc jo
I et tinc a tu a dins la fosca pupil·la.

Anem flotant, callats, sense notar-ho
Al país blau, feliços, somni enllà.

He vist una gruta
Era una casa de fades
i un núvol s'hi endormiscava
He vist un nan
a la neu encantada
El nan feia un gegant
amb la neu

He vist una calçada
tota blanca d'ovelles
i a la lluna m'enduia casa meva
Camino pel fons de la mar

Travessava la lluna
un tren fet de núvols
A l'aire hi ha un home invisible
He vist el cel
Semblava un llac
i una nau fondejava llunyana
He vist ovelles com de plata
pasturant per les aigües
i un caçador disparant contra els núvols

Camino pel fons de la mar
He vist un infant que volava
Les ales que duia eren d'algues
He vist un somnàmbul
tot cantant dins el somni
cantant sense dir cap paraula
cantant a boca closa

Camino pel fons de la mar
he vist la calçada
Era un riu ple d'ovelles
He vist el cel
Semblava un llac
He vist la lluna
Era una casa
He vist una dona
sola cantant
cantant a boca closa.

Si la primavera i l'estiu s'han marcit,
Si passa l'hivern i tot l'any ha fugit,
Jo sé que tornaràs, serà tot com abans.
N'he fet la prometença i et seré sempre fidel.

Déu vulgui ajudar-te, si encara veus el sol,
I que Ell et beneeixi, quan caiguis de genolls.
Jo t'esperaré fins que vinguis de nou.
Si et quedes allà dalt, vull que ens hi trobem tots dos.

Se me va de los dedos la caricia sin causa,
Se me va de los dedos…En el viento, al pasar,
La caricia que vaga sin destino ni objeto,
La caricia perdida ¿Quién la recogerá?

Pude amar esta noche con piedad infinita,
Pude amar al primero que acertara a llegar.
Nadie llega. Están solos los floridos senderos.
La caricia perdida, rodará…rodará…

Si en los ojos te besan esta noche, viajero,
Si estremece las ramas un dulce suspirar,
Si te oprime los dedos una mano pequeña
Que te toma y te deja, que te logra y se va.

Si no ves esa mano, ni la boca que besa,
Si es el aire quien teje la ilusión de besar,
Oh, viajero, que tienes como el cielo los ojos,
En el viento fundida ¿me reconocerás?

Confesso que fa temps, confesso,
vas ser-ho tot per mi, no ho nego.
No semblo la mateixa dona,
però plorar per tu, no ploro.

Fugir de tu vaig pagar-ho
i cada nit em regiro
al meu coixí sense calma.
Admeto que no t'oblido,
pro no te'n demano excuses
si tu tampoc me'n demanes.

Em veies als teus peus ,
perduda davant teu
i un dia em vaig trobar
perduda.
Per viure ja no et tinc,
tu no ets el meu senyor,
pro em vas donar l'amor
per viure.

No pensis més en mi, no pensis.
No et puc ja ni sentir per carta.
Convences a totes les dones.
Ho sé i perxò n' estic ben farta.

No escriguis més per lloar-me,
vull que em vegis com les altres
que t'has trobat per la vida.
Ja no em pertanys ni et pertanyo,
i si em vols vèncer no em vences
perquè vençuda ja estic.

Amb el telèfon mòbil
enganxat a l'orella,
l'he vist darrera el xòfer
en un cotxe oficial:
la camisa blau cel,
la corbata de seda,
la barba retallada
i un escut d'or al trau.
Amb el somriure als llavis
ha passat sense veure'm
amb l'aire del que ocupa
un càrrec important.
Jo m'he quedat de pedra
plantada a la vorera,
i amb l'ànima per terra
m'he ficat en un bar.

I pensar que fa deu anys
vaig estar boja per ell,
Que això que ara s'ha tornat
carn de llista electoral
hem va capgirar el cervell.
Que per viure al seu costat
vaig deixar de ser qui era,
m'enfrontava a la família
i perdia els meus amics.
I en un pis de ciutat vella
vaig passar-hi mil penúries
per seguir aquell cara dura
que en el fons no creia en res.

Qui hauria pensat mai
que l'hauria de veure
en un "requiesca'in pace"
tan cruel com aquest.
Miro enrere i em dic
que és per desesperar-se
passar així els millors dies
quan la vida és tan breu.
Després el temps es venja
i aquell home que era
tota la meva vida
ara el veig tal com és.
I enlloc de capficar-m'hi
aquesta nit m'entrompo,
em mamo ben mamada
per no pensar-hi més.

El rellotge fa tic-tac, tic-tic,
els ocells del llac, pic-pac, pic-pic,
glu-glu-glu fan els indiots
i la campaneta, ding-dang-dong.
Pro bum, si el nostre cor fa bum,
tot diu amb ell bum-bum
i és que l'amor es desperta.
Bum, l'amor es posa a punt
al ritme del bum-bum
que ens va cantant a l'orella!
Tot sembla nou a l carrer i mil ulls
ens esguarden des de les finestres,
riu el lilà i allà baix sobre el mar
un nou dia és apunt d'aparèixer.
Bum, quan surt el sol fa bum
i tot amb ell diu bum,
si el nostre cor fa bum-bum.

El vent dins el bosc fa uuuuh,
i els bens allà al prat fan beeee,
el vell carretó fa tric-tric-tric-trac
i els peus mullats fan flic-flic-flac.
Pro bum, si el nostre cor fa bum,
tot diu amb ell bum-bum,
l'ocel diu bum mentre vola.
Bum, també el llampec diu bum,
fins el bon Déu diu bum
des d'un coixí fet de boira.
I el meu amor és més fort que el llampec,
més lleuger que l'ocell que l'abella,
i fa bum-bum quan és més violent
i llavors pot obrar meravelles.
Bum, el món sencer fa bum,
i tot amb ell diu bum,
si el nostre cor fa bum-bum.

Bum, el mon sencer fa bum
i tot amb ell diu bum, si el nostre cor fa bum, bum, bum,
i tot fa bum, bum, bum, i sempre bum, bum, bum, buuuuum.

VII
Em pren la calma dels camps
quan l'hora esdevé rogenca.
I la quietud del mar
quan els vents dormen la sesta.
I mentre vola l'ocell
l'ànima esdevé lleugera...
Saber-te lluny sense dol
em fa ressò de miracle.
Ara però veig el món
amb la claror que m'encanta
de tenir-te dintre meu,
que fa que no em cal pensar-te.

Vull tornar amb tu
a recórrer la casa solitària
on vam anar
aquell vespre que vaig venir a trobar-te.
Els llençols freds
van acollir els nostres cossos àvids
i ens vam donar
l'amor que madurava feia dies
com esperant aquell moment precís.

Digue'm que sí,
que encara hi és la casa solitària
per acollir
els dos amants que encara no es coneixen,
els dos amants que fugen d'ells mateixos,
del seu passat,
per tornar a perdre la noció del temps.

I vam obrir
finestres i balcons per veure els boscos
i vam omplir
de calor la humitat d'aquella cambra.
I el vell mirall
estava com sorprès dels nostres cossos
drets i abraçats
abans de les carícies sempre noves,
abans de perdre la noció del temps.

Balla amb mi fins a la fi del món
vora el vell parc d'atraccions
on ara tot
és aturat i on ens besàvem quan
es feia fosc.
Al compàs de la música llunyana,
balla amb mi fins a l'oblit de tot
mentre sentim
les ones ben a prop
que ens gronxen amb el seu
va i ve incessant.

No deixis de girar
i agafa'm fort,
balla amb mi recordant
tantes mirades en tants llocs
que no ens eren favorables,
recordant tot el temps...tot el temps,
que ens hem buscat...que ens hem buscat.
Parla'm amb el teu cos,
deixa que el ritme
i aquest contacte intens
en la foscor...en la foscor,
facin que el teu passat
i el meu passat es perdin
lentament
en el passat...en el passat.

Balla amb mi fins a l'oblit de tot...

Balla amb mi fins a la fi del mon
al compàs de la música llunyana,
i gira amb mi
per descobrir qui ets,
per descobrir qui som.
Balla amb mi al lent compàs de les onades
que ens gronxen
amb el seu va i ve incessant.
No deixem de girar
fins a la fi del mon.

Vora la caserna, prop del portal gran,
Hi ha un fanal encès on sovint ens vam parlar,
Un dia ens hi retrobarem, prop del fanal, ens besarem,
De nou Lili Marleen, de nou Lili Marleen.

Sols fèiem una ombra, malgrat érem dos,
La gent que passava mirava el nostre amor,
Un dia ens hi retrobarem, prop del fanal, ens quedarem,
De nou Lili Marleen, de nou Lili Marleen.

Els teus cabells rossos, el teu caminar,
Quan arriba el vespre els torno a recordar
I els ulls verds, sota la llum d'aquell fanal, on vull tornar,
Amb tu Lili Marleen, amb tu Lili Marleen.

Com més lluny em trobo, més et sento a prop,
Quants més dies passen l'amor és molt més fort,
I entre la boira cap el tard, veig el fanal on vull tornar,
Amb tu Lili Marleen, amb tu Lili Marleen.

Minha avó Tina era uma fada
olhos de ascua rir de menina
cara rendada como uma páscoa

dentro do forno pariu a gata
vem da masseira um cheiro morno
ovos de pata trouxe de feira

saía a gata entrava a lenha
vem a farinha azeite em lata
sal, zingibelha mel, saturinha…

os ovos iam de clara e gema
todos de pata que melhor liam
e a massa crema como uma nata

regendo datas incompletas
cumprem em mim curvas exactas
mil planetas de ovos carmim

eu, apurava o olho à cor
que uma intençâo exacerbava:
comer do amor como de um pâo

cebolas dispo de cor raivosa
-quero essa água nariz de bispo
que o cor de rosa é cor de anágua

sempre tâo calma parecia outra
por entre o fumo como uma alma
perdendo em rota ganhando em rumo

Avó: se vivo em um lugar
mais verdadeiro -cosmos activo-
o teu folar é o sol primeiro

aqui desloco a tua fina
subtil coragem teu quasi louco
rir de menina de que sou margen